esferas-cap Peter Sloterdijk

Zoom fenomenològic

De l’èter a la màquina d’habitar


A la trilogia Esferas (Madrid: Siruela, 2003-2006) Peter Sloterdijk fa un recorregut per la filosofia i la narració espacial, i explica l’esdevenir humà a partir de la comprensió de l’espai com a experiència, en esguards consecutius desde la microesferologia (les bombolles) cap a la macroesferologia (globus) i fins a l’esferologia plural (escumes). Aquesta successió d’enfocaments explica la placenta com a primera bombolla, l’eixamplament de la sociabilitat, les ciutats, l’expansió de les bombolles fins al seu esclat, la intempèrie que obliga a viure fora, en contacte amb la superfície, la globalització com a procés històric, l’aparició de les identitats sense territori i dels territoris sense identitat (els no-llocs…), les escumes com a desaparició dels globus, i com a desarrelament i existència en xarxa, amb divisions més volàtils i primes…

Tal com explica el filòsof i arquitecte Pau Pedragosa, un dels aspectes rellevants en l’obra de Sloterdijk és que “explica tota la història d’occident —que és la història de la globalització— en termes d’espai. És capaç de combinar el gran relat històric (més enllà de les crítiques postmodernes a les grans narratives) amb la morfologia espacial: la història és un relat de formes que evolucionen i es diversifiquen: bombolles, globus, escuma”. Segons Pedragosa, “aquesta aproximació a la història és molt plàstica i, per tant, molt afí a un tipus de pensament arquitectònic”. Seguint a Sloterdijk en el seu zoom esferològic, ja al segle XX, l’existència de l’ésser humà s’explica en la seva estança, el fet d’habitar s’explicita, i la tecnologia crea els artefactes que permeten la vida. L’habitatge, en aquest zoom filosòfic, és successivament una “màquina d’ignorància”, un “mecanisme integral de defensa”, una “sala d’espera”, una frontera entre “el que és habitual i el que és excepcional”, un “creador d’hàbits”, fins a convertir-se en la seva etapa moderna un “sistema espacial d’immunitat” i una “cèl·lula-habitacle altament aïllada des del punt de vista jurídic i climàtic” i, més tard, un “muntatge d’immersió” habitada per un habitant performatiu, tecnològic, mediatitzat, amb quefers plàstics, un “aire reclòs”. Les diferents circumstàncies dels habitants faran del seu refugi una “màquina de desig” o un artefacte paupèrrim i efímer de bricolatge (una barraca en una favela, per exemple).

Esferas
Esferas