urbanalizacion-cap Francesc Muñoz

Una mirada global que es fa local



El geògraf urbà Francesc Muñoz ha tingut, a Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales (Barcelona: Gustavo Gili, 2008) la capacitat sintètica per prendre algunes eines, plantejaments i temes que ja havien estudiat investigadors com Saskia Sassen o Mike Davies, dur-les a un àmbit d’estudi on conflueix en preocupacions d’altres pensadors i acadèmica locals, d’Horacio Capel a Manuel Delgado, i estructurar el text resultant a través d’una sèrie de noves denominacions i idees, que nomenen els novíssims processos i esdeveniments que es detecten i s’expliquen, amb punts de vista en part afins a les de Michael Sorkin. Les “situacions territorials emergents” evidencien també “esquerdes conceptuals”, ja que cal una terminologia nova i unes noves eines per tractar-les. La “ciutat multiplicada” i els “territoriants” en serien exemples, d’això. La capacitat sintètica de la recerca també es demostra en el fet de proposar, en un mateix llibre, tot un aparell teòric que ve acompanyat d’una sèrie d’itineraris (a ciutats com Berlín, Londres, Buenos Aires i Barcelona) d’on s’han extret part dels conceptes, i doncs on cada concepte que el lector ha llegit pot trobar el seu objecte o reflex.

La tesi principal de l’assaig de Muñoz rau a descriure (i denunciar) els processos amb què la ciutat i el territori s’estan “urbanalitzant”, mitjançant un urbanisme “desancorat dels llocs”, i uns “paisatges equalitzats”, caracteritzats per la “ínfima diversitat” pel que fa als usos, i per la “mínima complexitat de relacions” entre la forma urbana i la societat. És aclaridora la comparació que Muñoz proposa de la urbanalització com un procés de desenvolupament, creixement i transformació banal de l’espai, de la mateixa manera que ho seria l’espectacle respecte al temps. Així, la “imatge” que tot ho ocupa, o el “spot” que tot ho vol homologar i simplificar, s’oposen a la complexitat, a la rugositat, i al temps real viscut. Muñoz recorre diferents locus concrets, però hi descobreix rèpliques globalitzades quant a l’ús i la formació des espais públics, estandarditzats en la seva dedicació a l’oci, el turisme, el consum, la vigilància. I fora de les ciutats, hi troba l’urbanisme perifèric en extensió i de baixa densitat. Sense paradoxes, el geògraf ha de recórrer amb calma i ulls oberts els espais, els racons urbans, els territoris aparentment “clonats”, per tal d’extreure’n conclusions precises i matisades sobre els processos que els han transformat fins a fer-los com són.

Urbanalización
Urbanalización