engawa300

Pablo Twose

Una pausa sota aquesta “pluja ininterrompuda d’imatges” en la que vivim

engawa | engawarevista


Projecte editorial i blog creat l’any 2010, coordinat per 7 arquitectes de diferents punts d’Espanya (Javier de las Heras Solé, Pedro Puertas Herrera, Rubén Páez, Miguel Hernandez, Antonio Aller, Maria Pancorbo, Alberto Twose i Pablo Twose). Segons Pablo Twose, un dels editors, qui explica el funcionament i els objectius de la revista, “els participants són heterogenis, des d’estudiants fins a professors universitaris, passant per altres professions com fotògrafs o artistes…”. Engawa es presenta amb regularitat trimestral en format online i en paper. Pren el nom de l’espai domèstic japonès, de transició entre l’interior i l’exterior. Una idea bàsica conforma cada número: a partir de la proposta d’una imatge, els participants aporten textos, reflexions, altres imatges, collages, dibuixos… En el text de presentació, el staff editor descriu el nom i la publicació d’Engawa com a “Amable perquè com a lloc de transició suggereix coses com a acolliment i invitació, o, també al revés, projecció i obertura”. Els seus editors presenten així la crida a la participació: “cada volum és un nou experiment que neix de la imatge de la seva portada com a fil conductor”.


No hi ha una resposta única a quina vinculació hi ha entre l’espai urbà, l’anàlisi d’arquitectura, i la sensibilitat literària. El que hi ha són petites finestres obertes a cada un d’aquests temes, i serà segurament el lector qui en traci un significat

Un espai de transició i reflexió: què és engawa?

El projecte d’engawa neix l’any 2010 a partir d’un conjunt d’amics invisibles, localitzats arreu de la geografia. Tots ells senten una necessitat d’escriure des de la reflexió i la crítica. Sense cap punt de sortida més que la nostra predisposició, va sorgir la idea de partir d’una única imatge com a punt de sortida per a cada número. Aquesta acció convida a l’atzar, fent que cada número sigui un nou experiment, doncs cada imatge evoca múltiples significats, tants com mirades. Així, a partir de la imatge, els articles es bifurquen, s’entrelliguen, o simplement es juxtaposen formant un tapís, on tothom està convidat a llegir, opinar i col·laborar. La revista CIRCO, dels arquitectes Tuñón i Mansilla, va ser el nostre referent directe, sobretot en aquella primera etapa on enviaven els números de la revista a casa de la gent, per correu. El funcionament d’engawa és senzill: proposem una imatge, i obrim un espai de tres mesos per tal que la gent pugui aportar el seu article. A part d’una convocatòria oberta, també es demana la col·laboració puntual a alguna gent que valorem. Tot seguit es fa un recull dels articles rebuts, i se’n fa una tria conjunta amb tots els editors d’engawa. L’edició és potser la part més transparent de la revista, ja que tot l’esforç demana fer molt poc, per així buscar un marc neutre que contingui tots els articles.

Redescobrir una riquesa de significats… aportacions i temes d’engawa

Potser el tret diferencial de la revista és aquesta invitació constant a l’atzar, fent que aquest sigui el protagonista principal de la revista. Més que de temes parlem de troballes. Creiem que l’aportació més important seria proposar una pausa, un temps més lent, un temps que ens permeti deixar una lleugera petja en la nostra memòria, un temps per redescobrir aquella riquesa de significats possibles que es troba amagada a cada imatge. Una pausa sota aquesta “pluja ininterrompuda d’imatges”, (cita de “Lezioni americane: Sei proposte per il prossimo millennio”, Italo Calvino, 1988) en la que vivim. No hi ha una resposta única a quina vinculació hi ha entre l’espai urbà, l’anàlisi d’arquitectura, i la sensibilitat literària. El que hi ha són petites finestres obertes a cada un d’aquests temes, i serà segurament el lector qui en traci un significat.

Possibilitats i perills dels formats online

Vam assistir com a participants a una conferència de l’editor Moisés Puente titulada Nous canals de participació (a l’Ateneu Barcelonès, el 14 de març del 2013), en la que va dir:

Asistimos a la aparición de unas nuevas figuras invasivas e insistentes periodistas, bloggers, comisarios, cargos ejecutivos de la nueva academia negocio, etcétera— que, con una inaudita excitación y premura, aprovechan la tan cacareada democratización de los medios para inundarnos con opiniones y noticias carentes de contenido que, multiplicadas hasta el infinito por la red universal, cuentan lo mismo una y otra vez. (…). Se prima la cantidad de información sobre la calidad, desaparece la memoria, que queda oculta bajo una sutil y premeditada labor amnésica (tan necesaria como interesada) que corre un tupido velo sobre lo inmediatamente ocurrido para pasar al siguiente personaje o acontecimiento, de ahí a otro, a otro, etcétera, para alimentar la sed de novedad y de información deglutida que se replica en cadenas infinitas.

Paral·lelament, vam prendre consciència del fet que engawa potser sigui la revista online menys actualitzada d’Internet, doncs tan sols s’actualitza una vegada al trimestre. Tenim blog i twitter, però aquestes noves eines van sucumbint, de mica en mica, també, al ritme d’engawa.