FAUTORY300

Laia Celma

La quantitat existent de blogs és molt gran, i sovint els seus continguts estan molt poc treballats


Laia Celma
Arquitecte

Formada a la ETSA de Barcelona i al T.U. de Delft (Holanda), l’arquitecta Laia Celma té una carrera professional internacional llarga i prolífica, al llarg de la qual ha treballat en despatxos de reconegut prestigi, com ara MADE Architects (Rotterdam), Foreign Office Architects (Londres), Saud Al Sharji Bureau (Oman) i a la seu de Nova York de la firma noruega Snohetta. Així mateix, la seva pràctica d’arquitectura es complementa al llarg dels anys amb les tasques pedagògiques (SUNY Buffalo) i de crítica i reflexió (EAR, IAAC, Columbia GSAPP, Cornell, Cooper Union, Parsons, MIT). Aquest darrer àmbit també l’ha desenvolupat a la plataforma The Fautory, conjuntament amb el seu partner, Pep Avilès. Nascuda a Nova York, la plataforma The Fautory (paraula referent a la coautoria i al treball col·laboratiu en projectes a llarg termini) analitza i mostra tant casos d’estudi com de projecte a diferents escales, en relació a les seves realitats materials, de disseny, mediàtics i culturals en joc. Per als membres de The Fautory, la síntesi mai assolida del Pop Art amb el materialisme històric és tant un punt de fuga com una inspiració i una base teòrica des d’on iniciar noves línies de recerca.


Fins i mitjans diferents: de la web del gran despatx internacional a la plataforma del petit grup de treball i recerca

Als Estats Units és molt comú que els arquitectes facin molt públiques la seva vida professional a través de plataformes com facebook, sovint incloent assistència a conferències i altres temes que no estan directament vinculats a la seva pràctica professional. Actualment en la meva pràctica personal (The Fautory) que comparteixo amb Pep Avilès, estem intentant trobar la manera de no fer un ús tan explícitament interessat de les xarxes socials, de moment hem desenvoloupat la web però queda per veure si farem ús professional de les xarxes socials, ja que no estem d’acord en la manera com la majoria de gent les fa servir. En el cas de Snohetta, on l’estudi està perfectament assentat i desperta l’interès de molta gent arreu del món, hem vist en els últims anys com, a més de la web, la plataforma Instagram ha resultat molt útil per donar a conèixer les novetats dels projectes i obres completades. És espacialment interessant, perquè ens permet accedir a les fotos que els usuaris d’Instagram fan dels nostres edificis, i sovint les fotografies van acompanyades de comentaris molt positius dels seus usuaris. És una nova forma de crear un vincle entre l’arquitecte i els usuaris dels edificis culturals de gran escala que em sembla molt interessant.

L’ús (aclaparador) de les plataformes i les xarxes als EEUU

La quantitat de blogs és tan extensa, i moltes vegades el contingut massa poc treballat, que els utilitzo només per conèixer novetats, si algun edifici o tema m`interessa intento sempre anar a buscar informació a la web de l’arquitecte responsable. A les escoles d’arquitectura intentem encara que els alumnes utilitzin la biblioteca o que facin ús de plataformes com JStor, que els permeten accedir a articles acadèmics. Els cursos tenen sempre una plataforma digital des d´on els alumnes poden accedir a tota la informació general a més dels exercicis que periòdicament actualitzem. El gran desavantatge, o el tema per resoldre, en una dinàmica recent, és el bombardeig d’emails que tenen els professors per part dels alumnes. A més de les hores lectives, el professor de projectes sembla que hagi d’estar disponible a tota hora i respondre els mails amb dubtes dels alumnes, quan en la majoria de casos n’hi hauria prou en dedicar les hores lectives a resoldre aquests dubtes. Pel que fa a l’ús d’internet per fins professionals, estic convençuda que als Estats Units l’ús de les plataformes per part dels estudis d’arquitectura, en especial dels estudis més joves, és molt més agressiu i acaparador. I en aquest àmbit, els arquitectes sovint es publiciten de cara a altres arquitectes, no de cara a clients potencials.