smlxl-cap O.M.A. Rem Koolhaas and Bruce Mau

Genèrica

Una anàlisi controvertida i provocadora entre l’observació i la proposta


Del canvi d’enfocament i el diàleg de la interpretació formalista, al canvi geogràfic que du la substitució disruptiva dels paradigmes. L’arquitecte i urbanista Rem Koolhaas també va detectar els problemes d’interpretació i de producció de la modernitat, la seva capacitat imaginativa, emancipadora, d’oferir respostes massives i satisfactòries per als grans reptes, tal com havia anat evolucionant fins als nostres dies, així com la impotència de la ciutat tradicional per oferir soluciones vàlides als problemes de l’urbanisme, de la nova ciutat. La ciutat muta els atributs, canvia el lèxic i els elements, el que és concret perd importància i no és significatiu, però les classificacions i abstraccions sobre la ciutat i la seva arquitectura vigents fins al moment tampoc són vàlides. A La ciutat genèrica, el text escrit l’any 1994 (inclòs a S,M,L,XL (Rotterdam: 010 Publishers, 1995), es certifica que “el carrer està mort” (tal com en un altre text escrit el mateix any, Koolhaas afirmava que l’urbanisme està malalt), i es refuta així mateix la valua o la capacitat dels elements, siguin tradicionals o siguin moderns, de l’urbanisme i de la ciutat: la densitat o la plaça, el centre urbà o l’estructura urbana són ja conceptes o realitats insignificants, si es posen al costat d’altres factors que, segons Koolhaas, ara organitzen (o desorganitzen, segons el cas) les ciutats: la infraestructura, les densitats, l’economia, l’energia… ho són tot per a l’analista i artífex del Delirious New York (New York: Oxford University Press, 1978), text en què ja es bastia una hibridació entre anàlisi, manifest i lirisme.

Si a Nova York Koolhaas havia trobat la bellesa de la varietat, la barreja, la congestió i la llibertat formal, tot a partir d’una trama mínima de carrers, la ciutat genèrica és ara feta de “zapping sociològic”, pèrdua d'”horitzontalitat”, estética “free style”, i combinació en proporcions variables i impredecibles de les infrastructures, la natura i els edificis. A les noves megaciutats d’Àsia hi ha, més explícitament que a cap altre lloc, aquesta deriva cap a la pèrdua absoluta del caràcter dels llocs urbans tal com es coneixien, un vigor que té molt a veure amb les construccions veloces i massives, i que estan més aprop dels aeroports i els nusos intermodals que no pas dels barris, les places, els espais de la ciutat tradicional o moderna. La lectura de Koolhaas pot ser ambigua, entre la troballa personal i la panoràmica general, no sabem si es conforma, analitza amb rigor, promou les mutacions amb entussiasme i una mica de cinisme…

S,M,L,XL
S,M,L,XL