Workshops-cap-3 Maqueta del Workshop Through the canvas. Arxiu Flores i Prats

Despintar una casa, reconstruir una pintura


El taller “Through the canvas” ha estat impartit per Flores i Prats a diversos centres i en diferents ocasions, com per exemple en el Curtin Univerity of Technology de Perth, a Austràlia (del 17 al 22 de setembre de 2004). Amb “Through the canvas” es proposa un estudi en tres fases sobre algunes pintures holandeses del segle XVII, de tema domèstic, pintades per Pieter de Hooch (Delft, 1629-1684) i altres autors de l’època. Aquesta “pràctica sobre la relació entre el pensament i la mà” (1) s’inicia requerint als estudiants que fixin en el paper “tots els pensaments que apareguin en observar la pintura” (2). En aquesta primera fase, s’estudia la pintura i es registren els seus elements en un dibuix amb sistema dièdric, a escala 1:20 i en làmines DIN A0 de paper transparent o vegetal. Després, a partir d’aquests dibuixos es realitza una maqueta, a escala 1:50, i finalment es proposa a l’estudiant que concebi un projecte domèstic, prenent la pintura original “com un fragment d’una casa real que ha de ser ampliada, com unes ruïnes que han de ser respectades i ampliades, transformant-les en una casa” (3) . El taller “Through the canvas”, a través de la pràctica de l’estudiant sobre una sèrie d’obres pictòriques (també de Steen o de Witte), porta a col·lació reflexions sobre moments clau de la història de l’arquitectura, especialment les de Witold Rybczynski sobre l’aparició de la “llar familiar” i el concepte de privadesa a l’espai domèstic, l’assoliment de la “domesticitat” als Països Baixos al llarg del segle XVII (4). L’estudiant pot sospesar també a partir de la seva proposta de projecte domèstic, ampliant o focalitzant la seva àrea d’interès, quin tipus de relacions es mantindrien entre les cases a nivell urbà (la casa i les seves cases veïnes, les formes d’agregació dels habitatges), així com quin tipus de relacions es donaran entre els membres de la família habitant del projecte, i de quina manera es configurarà l’espai i la seva distribució per facilitar aquestes relacions. Un projecte construït pels propis Flores i Prats, la Casa Providència a Badalona, pot servir com a exemple per a l’exercici, doncs es va dissenyar precisament tenint en compte els usos concrets i les relacions dels seus futurs habitants, entre ells i amb els espais a ocupar, concatenant aquests espais i jugant amb eixos i diagonals perquè permetessin transicions interessants i mantinguessin relacions visuals singulars. Per a la cerca d’alternatives espacials, als estudiants d’aquests tallers els són especialment útils les observacions d’Aldo van Eyck, perquè precisament sobre les pintures d’interiors domèstics de de Hooch, van Eyck (gran valedor dels “espais intermedis”) va extreure valuoses lliçons i alternatives per als processos de projectació , per a provar que per tal d’aconseguir “l’obertura del recinte” arquitectònic, la “desmaterialització i la quantitat de cristall” (5) no són els únics recursos de disseny.


Notes i referències:

  1. Text de Ricardo Flores i Eva Prats en el dossier introductori de l’exercici Through the canvas. Curtin University of Technology. Perth, 17-22 de setembre del 2004
  2. Id.
  3. Id
  4. Capítol 3, “La domesticidad” de: Witold Rybczynski. La Casa. Historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989
  5. En “De Hooch’s rooms”, Ricardo Flores i Eva Prats comenten aquestes estratègies projectuals de van Eyck. En: Ricardo Flores i Eva Prats (eds.). Through the canvas. Architecture inside dutch paintings. Barcelona, 2008. Pàgines 22-25. Sobre la relació de Hooch- van Eyck, veure també el text d’ Aldo van Eyck, inclòs en: H. Hertzerberger, A. van Roijen-Wortmann, F. Strauven. Aldo van Eyck. Amsterdam: Stichting Wonen/ Van Loghum Slaterus, 1982. Pàgina 83