foto-arquilecturas300

David H. Falagán

Fer crítica usant els llibres com a catalitzadors

Arquilecturas


Portal de crítica i divulgació de llibres i publicacions d’arquitectura, urbanisme i art. L’arquitecte, professor i investigador David H. Falagán crea Arquilecturas l’any 2011, primer com a revista digital, i posteriorment com a blog que recull articles, notícies i notes sobre edicions, realitzat per l’editor principal i per altres col·laboradors (com ara el professor Josep Maria Montaner, i d’altres com Israel Nagore, Aitor Martínez o Graziano Brau). Arquilecturas incorpora seccions com la bibliogràfica centrada en temes monogràfics i pensada com a eina per a la recerca (10 llibres recomanats per col·legues dels editors de la revista i altres professionals), la secció d’e-books, i la secció Editing Architecture relacionada amb el món editorial d’arquitectura (coordinada per Isabel Aparici). David H. Falagán és arquitecte per la ETSAVa (2002), Màster i doctorand per la ETSAB-UPC. Premiat en diverses ocasions per l’AJAC per la seva tasca teòrica. Professor al Laboratorio de la vivienda del siglo XXI (ETSAB-UPC) i a l’Escola Massana d’Arts i Disseny (UAB).


La pregunta que podríem plantejar-nos és si els formats condicionen o condicionaran en el futur els continguts. Avui dia, molts blogs acaben convertint-se en llibre de paper, alhora que moltes recerques tradicionals acaben publicades en format digital. Però en tots dos casos el format rarament condiciona el contingut

Què és Arquilecturas

Arquilecturas neix l’any 2011, durant un període personal de lectura compulsiva, motivat fonamentalment per projectes de recerca en els quals estava involucrat. Va sorgir d’una manera natural, com a evolució d’un mètode de lectura que consistia a deixar constància del llegit mitjançant un breu escrit de resum i anàlisi crítica. Em vaig plantejar la possibilitat d’autopublicar aquestes ressenyes, i així va sorgir el blog. L’objectiu principal era compartir aquestes lectures aportant reflexions, relacions o comentaris crítics referits tant als textos com a l’arquitectura o als autors referits en ells. És innegable que hi ha un interès personal per fer crítica d’arquitectura utilitzant els llibres com a catalitzadors de les reflexions. La primera intenció va ser proposar una revista digital en la qual aglutinar textos relacionats per temes o autors, i aconseguir la participació dels possibles lectors. La idea no va acabar de funcionar, probablement per falta de concreció de la proposta. No obstant això, des del principi es va tractar de fugir del “blog personal” convidant a amics i amigues a aportar comentaris de les seves lectures. Al mateix temps es va tractar de definir diferents tipus d’entrades: ressenyes signades, pels posts dels llibres que hem llegit i analitzat; notes informatives, per donar a conèixer alguna novetat editorial que hem conegut, sense anàlisi; o entrades on es comparteix informació digital disponible a la xarxa (a Google Books o altres plataformes) sobre textos clàssics.

La logística i la relació amb els lectors

Donada la senzillesa de la nostra plataforma, jo m’encarrego personalment de l’edició del blog. La selecció dels textos és anàrquica, depenent de les novetats de les quals tinguem coneixement o dels llibres que estiguem llegint. Procurem no incloure textos que no ens interessin en absolut, per una qüestió de to editorial -encara que no participo de la creença actual típica dels comissaris d’arquitectura, per als qui “la crítica està en la selecció”. Contactem amb editorials tant espanyoles com estrangeres, per tal d’obtenir informació d’alguns dels textos, la qual cosa moltes vegades ens permet disposar de còpies de ressenya. En un primer moment, tant l’editorial Gustavo Gili com Actar, ambdues de Barcelona, ens van ajudar per iniciar el projecte. La relació amb els lectors és visible a través de les xarxes socials, fonamentalment Facebook i Twitter, on es comparteixen els continguts. Encara que no ens fixem massa en els ràtings de visites o influència, sabem que molts dels nostres posts són molt llegits tant a Espanya i a Llatinoamèrica com als Estats Units, atès que les entrades sobre textos originals en anglès són publicats en format bilingüe.

Internet i l’atomització de les tendències de la crítica d’arquitectura

Com passa en l’àmbit de l’arquitectura en general, pel que fa a la divulgació s’està vivint una reacció enfront del pragmatisme imperant des de les últimes dècades del segle passat. No solament internet ha democratitzat la producció i divulgació de continguts, sinó que proliferen també les editorials independents, les autoedicions, els projectes crowdfunding, etc. Per aquesta raó és molt difícil parlar de tendències -la crítica es duu a terme des de múltiples plataformes, esferes, formats… Hi ha atomització dels missatges, alhora que infoxicació dels lectors. Internet ofereix possibilitats increïbles, però sent conscients dels riscos (l’avaluació dels continguts d’internet es fa per mitjans quantitatius, no qualitatius, la qual cosa moltes vegades provoca distorsions ridícules).

Panorama de les petites editorials

D’entre el panorama de petites editorials independents, destaquen projectes molt interessants, com dpr-Barcelona, de Ethel Baraona i César Reyes, entre l’edició, la crítica i el comissariat. Des de Sevilla, Vibok Works, de Paula V. Álvarez, segueix una línia semblant, experimentant formats d’edició. O a Madrid, Ediciones Asimétricas, combinant el micromecenatge amb altres formats d’edició. Els casos són innombrables. Per citar-ne un d’internacional, és interessant la col·lecció de llibres electrònics i print-on-demand de Strelka Press, editats pel centre moscovita, que té un programa acadèmic que va ser codissenyat pel mateix Rem Koolhaas.

Relacions i evolucions possibles entre els formats digital i paper

No hi ha dubte que estem immersos a l’interminable debat de si les publicacions digitals acabaran amb l’edició en paper. Segurament la nostra generació està iniciant una convivència entre tots dos formats que acabarà determinant la decantació dels continguts per un o un altre mitjà, però difícilment provocarà l’extinció de cap d’ells. No obstant això, crec que l’evolució de la tecnologia es produeix a un ritme tan exponencial que els models actuals de lectura digital segurament quedaran obsolets en pocs anys, ja sigui pel propi model del format, per la inclusió d’estímuls audiovisuals híbrids, no solament tàctils, per la mimesis amb els suports analògics… La pregunta que podríem plantejar-nos és si els formats condicionen o condicionaran en el futur els continguts. Avui dia, molts blogs acaben convertint-se en llibre de paper, alhora que moltes recerques tradicionals acaben publicades en format digital. Però en tots dos casos el format rarament condiciona el contingut. En tot cas, el format digital facilita la lectura hipertextual, quelcom adequat en casos de recerques complexes no lineals, o de continguts molt dispersos però etiquetables. D’altra banda, el format digital permet (o hauria de permetre) una difusió més global d’aquests continguts. No obstant això, la indústria i el mercadeig entorn de l’indexat i l’accés a continguts acadèmics, com ara articles, comunicacions o papers, acaba per capitalitzar els formats digitals amb la lògica que s’ha aplicat fins ara a l’edició tradicional.