the-charged-void-cap Alison and Peter Smithson

Canvis d’enfocament

De l’abstracció a la particularitat


No és nou, ja que en les darreres temptatives paradigmàtiques ja el Team X o, poc abans, el CIAM dedicat al Core, el cor de la ciutat (1951), van prendre un enfocament més centrat en els contextos, les interaccions, les reformulacions de les escales dels espais públics, del fet arquitectònic, en el frec a frec amb la quotidianitat: amb l’ús, amb l’usuari, amb els costums que havien de transformar la realitat material d’uns edificis o places ja no dissenyats per a l’abstracció i desplegats amb un pla d’intencions, referents, formes. Seguint els Smithson, qui feren palès fins i tot en els títols dels seus llibres aquest pensament. The Charged Void: architecture (New York: Monacelli, 2001), l’obra arquitectònica compilada d’Alison i Peter Smithson, és el “buit carregat”, no l’abstracció de la tabula rasa sense atributs ni relacions): hi ha una sèrie d’assajos, recerques i plantejaments crítics recents, que prenen com a premissa la dels Smithson, segons la qual “el primer deure de l’edifici és envers el teixit de què forma part”. I apliquen aquesta mateixa lògica, aquesta mateixa tesi al desenvolupament urbà, però també a les obligacions de l’analista, del crític i el teòric i l’historiador, de l’arquitecte i de l’urbanista. L’objectiu dels Smithson, aquest “dur l’arquitectura cap a la particularitat”, i que la forma del construït fos el resultat d’allò que, a ulls dels arquitectes, és requerit tant pel lloc com per les persones, és doncs també una estratègia amb connotacions i conseqüències no només en el taller de l’arquitecte, sinó en tot un conjunt d’enfocaments que opten per treure partit a aquest mirar l’arquitectura i la ciutat amb aquella mirada propera, atenta, amb ganes de fixar el descobriment, el matís i la sopresa, i de defugir tòpics, classificacions preestablertes, comparacions més quantitatives que qualitatives.

The charged void
The charged void