ClipxGIF-exposada Fotograma del clip. Video: Victor Martin

Arquitectura exposada

E111: Flores i Prats Arquitectes

Una actitud possible de l’arquitecte, vers l’obra acabada, és la que entén l’arquitectura com un work in progress, un treball sempre viva, amb interès i en procés. Una vegada construïda l’arquitectura, tal com ha succeït a l’E111, la post-ocupació pot ser un tema fonamental per entendre aquesta part del fet arquitectònic que a vegades, molt sovint, no es té en compte: la quotidianitat, el pas del temps, la vivència de l’espai, l’us i el dia a dia, els descobriments, encerts, errors i sorpreses que en l’edifici com a marc i suport van emergint. L’arquitecte pot tornar, repensar i avaluar l’arquitectura de moltes maneres, mitjançant visites al lloc, debats i fòrums, articles als mitjans i mostres itinerants, o de la mà dels usuaris i la seva experiència directa.




L’article publicat, el debat, l’exposició, la visita a l’edifici, la reflexió i el registre en diferents formats sobre el projecte construït, poden ser part de l’arquitectura: la continuació ininterrompuda del procés de concreció, anàlisi i seguiment de l’arquitectura. Un acostament calidoscòpic a l’arquitectura, que una vegada construïda i abocada a la seva vida útil, en mans dels seus usuaris, promou trobades, reals, intel·lectuals o metafòriques. Tal com succeïa en l’exposició “Mirades creuades“, sobre l’Edifici 111 de Terrassa, que va tenir lloc a la seu barcelonina del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (abril-maig de 2011), en la qual es reproduïa una de les habitacions del projecte residencial de Flores i Prats, i s’exposaven fotografies XXL i alguns dels motllos de la façana, així com dossiers amb processos de dibuix i maquetes de fusta. O en una altra exposició, aquesta a la Royal Danish Academy of Fine Arts de Copenhague (l’any 2013), en la que el procés del projecte (dossiers de dibuixos i croquis, maquetes de prova, etcètera)es disposava al llarg de cent metres de taules de fusta.

Material i digital: l’arquitectura audiovisual

L’Edifici 111 ha generat una sèrie de registres audiovisuals que han fet créixer la proposta i els significats del projecte per branques i vessants diversos, una vegada finalitzada l’obra. La peça curta de cinema “Meeting at the building” (15-L Films) ha abordat l’arquitectura des de la docu-ficció: els cineastes emmarquen el suport per a la sociabilitat que és l’edifici, on hi ha converses entre els balcons, trobades i tertúlies al pati, escenes de grups d’amics adolescents en interiors domèstics, cuinant i veient la tele a la vegada… Un altre document sobre el projecte és el “Project Film”, accessible com els altres audiovisuals també des de la pàgina web del despatx. Aquest s’ha muntat amb la tècnica del Stop-motion per explicar el treball dels arquitectes a través de les seves maquetes i dibuixos. Per la seva banda, els documents audiovisuals generats a partir del Taller Post-ocupació del Máster Laboratorio de la Vivienda del Siglo XXI (ETSA de Barcelona, abril de 2012), han registrat el testimoniatge dels habitants de l’edifici. Són els habitants els qui donen la seva opinió i parlen de l’experiència pròpia en aquest capítol del fet arquitectònic que sovint queda relegat a un segon pla: el dia a dia de l’edifici segons la seva experiència i gustos, en un exercici de crítica de l’arquitectura des de l’interior de l’arquitectura, en primera persona i des del coneixement més íntim.

Post-ocupació

La presentació i el visionat d’algun d’aquests vídeos s’ha realitzat en actes de debat públic, que a la vegada han generat nous vídeos. És el cas de l’acte “Post-ocupació: debat sobre l’habitatge social“, que va tenir lloc a l’auditori del Foment de les Arts Decoratives de Barcelona (17 de desembre de 2012). Per a la premiere de “Meeting at the building”, els arquitectes hi van convidar els cineastes autors del curt, acompanyats d’una sèrie de ponents que incloïen el fotògraf Àlex Garcia (que ha fet diversos reportatges de l’edifici, al llarg de l’obra i ja habitat), els arquitectes Toni Gironès, David Bravo, Anna Puigjaner o Judith Leclerc, l’arquitecte i investigador Ivan Alcázar, i una fila 0 amb noms com Lídia Guillen (directora tècnica d’Habitatge Terrassa), els professors Juan José Lahuerta i Josep Maria Rovira, o l’arquitecte Eugeni Bach (comissari ell mateix del cicle de conferències Ara Arquitectura). D’aquesta presentació i debat van sorgir temes entrellaçats, com ara: la importància dels suports i els marcs per a la sociabilitat en l’arquitectura; el paper dels arquitectes com a acompanyants en la post-ocupació; les diferències entre els barris de construcció més recent i els polígons de la segona meitat del segle XX; la necessitat o no, per part de l’arquitecte, de conèixer els perfils dels futurs habitants de les arquitectures residencials; la polèmica de les minses superfícies dels habitatges de promoció pública, entre molts altres.

 

 

 

Els llocs de l’arquitectura

Per a Flores i Prats, més enllà de la seva realitat material l’arquitectura té molts llocs de proposta, de reflexió i de comprovació, com poden ser l’aula on s’imparteix un workshop, la galeria on es mostren maquetes i dibuixos de l’obra acabada, o a l’auditori on es dicta una conferència, o es convoca un debat com un fòrum en què seguir repensant l’arquitectura. I així, per exemple, en la “Conferència de butxaca”, que al llarg dels anys han anat desplegant en diferents fòrums i actes, com també passa al llibre “Pensado a mano” (Arquine, 2012), s’encadenen una constel·lació d’imatges i fragments que interrelacionaven tots els seus treballs i projectes, on proposaven una lectura possible a l’obra recent, plantejant afinitats per entendre els projectes en marxa, els passats i els futurs. És un tema que també es planteja tant a la web del despatx (amb una intro que és tota una declaració d’intencions, i una forma pausada de mostrar els projectes coherent amb la manera d’entendre l’arquitectura del despatx) com en els articles, reportatges i entrevistes que es publiquen sobre l’obra d’arquitectura als mitjans especialitzats o generalistes: l’arquitecte aprofita l’ocasió per revisar l’obra, torna per pensar-hi altre cop, i cada vegada el comentari pot ser més ampli, perquè tant el lloc com la seva visió han canviat, i van acumulant (un i altres, lloc i autors) una estratificació de reflexions i punts de vista, de vivències pròpies i alienes. Conferències, debats, treballs audiovisuals, exposicions, workshops, articles, visites a edificis (propis i aliens), viatges d’estudis… La suma de tots aquests àmbits, aquestes activitats i aquests formats, al costat dels workshops impartits i les successives publicacions (1), conformen la labor inacabable (perquè és sempre un treball en procés) de l’arquitectura.


Hemeroteca


Plot


Summa


ABC, El País, La Vanguardia



Notes i referències:


  1. Com per exemple: John Hejduk. House for a Poet, Edicions UPC, 2000; Through the Canvas, ACTAR, 2008, i Mesurar Pompeia, Edicions ETSAB, 2012