Incendi300

Antoni Ramon Graells

L’Observatori posa en relació diferents escales

Observatori d’Espais Escènics


Com a membre fundador i coordinador de l’Observatori d’Espais Escènics-Observatori de Teatres en Risc, Antoni Ramon Graells analitza les relacions ciutat-arquitectura-teatre des d’un plantejament pluridisciplinari, en què l’arquitectura i l’urbanisme són la base de treball i s’enllacen amb altres àmbits per tractar algunes de les diferents situacions específiques en què l’arquitectura té lloc a la ciutat. L’originalitat del plantejament, aquesta observació de l’arquitectura des d’un vessant específic, que implica les diverses escales del fet (arquitectònic, artístic), també rau en la capacitat de mostrar els resultats de les recerques de l’observatori en un ventall de formats: de la pàgina web a la mostra itinerant, de la ponència a l’article o text, i fins a la involucració i l’assessorament in situ, en els llocs tractats. Antoni Ramon Graells (Barcelona, 1957). Arquitecte, 1983. Professor de Teoria de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. UPC, Doctor arquitecte l’any 1989 amb la tesi Del símbol a l’espectacle. Idea i forma en els teatres de la I·lustració a l’eclecticisme. Les seves línies de recerca es despleguen fonamentalment en dues branques: la teoria i la història de l’arquitectura moderna, i més concretament del fi del segle XIX, i l’arquitectura teatral. En el primer vessant  ha treballat en l’inventari del fons Lluís Domènech i Montaner de l’Arxiu Històric del COAC i en el comissariat de diverses exposicions. En relació als estudis entorn les arts escèniques, participa en el Màster Universitari en Estudis Teatrals i és membre del Comitè Científic del Projecte d’Arts Escèniques de Catalunya (PRAEC).


La col·lecció de fotografies -una bona part fetes pel mateix arquitecte- targetes postals, fitxes i dibuixos de monuments històrics –realitzats durant els viatges que l’arquitecte duia a terme-, els buidats d’arxius, així com l’inventari dels llibres i revistes de la seva biblioteca, es podrien entendre com el disc dur de l’ordinador de Lluís Domènech i Montaner

Observar l’arquitectura des d’un punt de vista específic (per copsar-la millor)

L’Observatori de Teatres en risc va néixer l’any 2007, en el marc de la delegació espanyola de la Quadrienal d’arquitectura Teatral i Escenografia de Praga. Quan l’any abans Ramon Ivars, comissari de la delegació espanyola a la Quadriennal, em va encarregar la direcció de la secció d’arquitectura, li vaig proposar explicar la història d’un Teatre-circ incendiat: l’Apol·lo de Vilanova i la Geltrú, i utilitzar-la per a proposar la creació de l’observatori. Amb un equip d’antics estudiants de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona -ara ja arquitectes- Guillem Aloy, Miquel Andreu i Ekain Olaizola, vàrem preparar els continguts i el mateix muntatge del pavelló. El jurat, després de declarar desert el Premi d’Arquitectura, atorgà el diploma honorífic a l’observatori “per la seva originalitat i per l’esperit del manifest”. L’any 2013 també vàrem rebre el Premi Crítica Teatral “Serra d’Or 2012″ a la millor aportació de l’any. Amb l’ambició desmesurada de tenir un abast internacional, a causa de l’àmbit del certamen on es va presentar la proposta, la tasca de l’Observatori s’ha centrat fonamentalment en el seu entorn més proper: Catalunya i Barcelona. Progressivament, el grup de recerca, les seves línies de treball i la seva web s’han anat obrint també a altres àmbits, plataformes i xarxes internacionals: la plataforma digital liquidMaps, i la col·laboració amb institucions acadèmiques i grups de recerca de Nantes (França), Berlin (Alemanya) o Buenos Aires (Argentina).

Línies de treball: la diversificació i la divulgació en formats múltiples. Itineràncies i col·laboracions

Des de l’any 2007 l’Observatori s’ha anat estructurant en diverses seccions. Teatres en risc, la fundacional, és un punt de recollida i distribució d’informació d’arquitectures teatrals. Altres àmbits en què treballem actualment són: l’establiment de criteris per a redactar plans funcionals per a edificis destinats a les arts escèniques, l’elaboració de cartografies teatrals de ciutats, l’estudi dels teatres d’ateneus de Catalunya, i d’altres” espais per a l’escena. La pàgina web i una col·lecció de publicacions en books-on-demand (ATe –Arxiu d’Arquitectura Teatral- i LATe -Laboratori d’Arquitectura Teatral-)  han estat algunes de les plataformes on hem anat exposant els treballs duts a terme, que han comptat amb les ajudes del Consell Nacional de les Arts de Catalunya, de l’Institut de Cultura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya i de  l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. L’Observatori també col·labora de forma regular amb altres entitats, com la Federació d’Ateneus de Catalunya i La perla 29. També exposem documents i materials de les diverses recerques a través de la mostra itinerant, en la que treballem amb i en els teatres estudiats, i en conferències, presentacions i debats en l’àmbit dels espais escènics que ho sol·liciten, i en congressos o trobades, com ara la darrera d’Arquitecturas Colectivas, a la Nau Ivanow de Barcelona, l’estiu del 2014.

Originalitat de l’enfocament de l’observatori: relacions entre teatre-arquitectura-ciutat

A parer nostre, un dels punts forts de la proposta de l’Observatori d’Espais Escènics consisteix a posar en relació l’escala territorial-urbana del fet teatral amb la de l’arquitectura i la de l’espai escènic. La tasca de crear una cartografia teatral, una espècie d’atles constituït per una col·lecció de mapes diversos cerca explicar gràficament el lloc i el rol del teatre a la ciutat. En aquesta línia de treball pensem que el material que produeix el nostre grup de recerca cobreix un buit. La col·laboració amb la plataforma digital liquidMaps està obrint possibilitats de visualització més dinàmica i atractiva dels resultats de la recerca de caràcter més històric en arxius i fonts bibliogràfiques.

L’arxiu… o un exemple de com es bastia la història i la teoria de l’arquitectura

Els treballs de catalogació del fons Lluís Domènech i Montaner per l’Arxiu Històric del COAC, em varen permetre copsar la tasca de construcció d’un arxiu per part d’un arquitecte i estudiós del tombant de segle XIX i de l’alba del segle XX de Catalunya. La col·lecció de fotografies -una bona part fetes pel mateix arquitecte- targetes postals, fitxes i dibuixos de monuments històrics –realitzats durant els viatges que l’arquitecte duia a terme-, els buidats d’arxius, així com l’inventari dels llibres i revistes de la seva biblioteca es podrien entendre com el disc dur de l’ordinador de Lluís Domènech i Montaner. No deixa de ser curiós que a l’article “En busca d’una arquitectura nacional”, article publicat a la revista La Renaixença l’any 1878, Domènech ja és del tot conscient del procés de globalització de la civilització moderna, i per això reconeix la impossibilitat d’engendrar una veritable arquitectura nacional.