Workshops-cap-5 Workshop Mesurar Pompeia. Arxiu Flores i Prats

A les ruïnes

Workshops: Flores i Prats Arquitectes

El viatge d’estudis, i especialment el dibuix de les construccions i ruïnes romanes i gregues clàssiques, és la forma en què tradicionalment l’aprenent d’arquitecte ha mantingut els seus primers contactes amb les arquitectures i els paisatges d’altres països, d’altres èpoques. Era l’exploració cultural per excel·lència i l’exercici de contacte (mesura, observació, comprensió) amb l’arquitectura més emblemàtic. En una assignatura de lliure elecció realitzada a la ETSA de Barcelona l’any 2011, Flores i Prats organitzen un viatge a Nàpols i Pompeia, per tal de dur a terme un taller de dibuix, “Mesurar Pompeia”, que tracti les ruïnes de la ciutat sota el Vesubi. A Pompeia, la Casa del poeta tràgic, la Casa dei Dioscuri, la Casa del Faune i la Casa di Sallustio són mesurades i analitzades al llarg de tres dies del mes de gener pels estudiants viatgers. A la tarda, en taules de les aules de la napolitana Università di Architettura Federico II, en grups de quatre estudiants, es passen a net les anotacions fetes abans in situ. En les làmines de paper DIN A0, es tracta de seleccionar de cada casa allò que interessa destacar (proporcions, relacions de les estances, cromatismes…), usant els mitjans expressius més adequats per a això (escala, perspectives, color, textos…). I tot això es porta a terme tenint en compte el funcionament de cada arquitectura en el seu estat original, la cronologia de la seva construcció, i també la seva situació urbana (reflectida en les diferents escales dels plànols i dibuixos). L’exercici intensiu proposa fixar-se, a l’inici de l’activitat, en alguns dibuixos de viatge d’algunes arquitectes (Soane, Asplund, Lewerentz, Le Corbusier i Kahn, entre uns altres). L’estudiant s’enfronta així a un triple rerefons: al seu propi background, als seus antecessors més immediats i exemplars, i a alguns dels models arquitectònics històrics fundacionals. Però no acaba aquí el desafiament d’aquesta exploració cultural. Com afirmen els coordinadors del taller, en aquests dibuixos i anotacions “les coses es veuen tres vegades: es veu el present, el futur (perquè la imaginació constantment en moviment crea i valora allò que veu) i, sobretot, es veu el passat, un passat poètic i de recreació del que aquest lloc va ser alguna vegada” (1).


Notes i referències:

  1. Ricardo Flores: “Dibujar las ruinas”. En: Ricardo Flores i Eva Prats (eds.): Mesurar Pompeia. Observar l’antiguitat a través del dibuix. Barcelona: Edicions ETSAB, 2011. Pàgina 5